I
n custos ùrtimos annos, de literadura sarda iscrita in Sardu, nd’an faeddadu e iscritu in medas. E, pro nàrrere sa beridade, bat de nàrrere chi, cun su fatu chi totus amus incomintzadu a àere una connoschèntzia prus tucuda de sas raighinas nostras; cun sos concursos e prèmios literàrios chi nde sun incomintzados a bessire a pizu in Sardìnnia in su Noighentos, e cun su fatu, in prus, chi totus amus incomintzadu a àere unu cunsideru prus mannu pro sa limba nostra, sa produsidura literària de sos ùrtimos 150 annos s’est impitzinnida, creschende gai meda. In custa setzione, chi no cheret e no podet èssere cumprida de totu sa produsidura literària in chistione, cherimus donare calincunu esempru ebia chi azudet a fàghere cumprèndere menzus sa situatzione intro sa fine de s’800 e su ‘900.
A donzi modu est de importu mannu a pònnere in sa raja de su tempus unos cantos autores, proite sun de importu mannu pro cumprèndere menzus su cuadru generale de sa literadura sarda. Incomintzamus dae su tataresu Antoni Cano (1400-1478), autore de sa poesia in rima Sa vitta et sa morte et passione de Sanctu Gavino, Prothu et Januariu, chi cunsideramus chi siat sa prus òbera literària antiga, cun valore literàriu ebia, de sa limba sarda. A isse l’acostamus Fra Antoni Maria de Esterzili (1664-1727), chi podimus cunsiderare su primu dramaturgu de s’istòria de sa Sardìnnia.
In sa setzione “Sos babbos de sa limbìstica sarda” (a.) l’amus zai aprobiadu a Sigismondo Arquer, Girolamo Araolla, Giovanni Matteo Garipa, Salvador Vidal, Pietro Pisurzi, Matteo Madao e Predi Luca Cubeddu, duncas non los torramus a analizare inoghe.
Est de sa metade de s’800 Sa Iscomuniga de Predi Antiogu retore de Masuddas, iscrita dae un’anònimu: semus faeddende de unu monumentu de sa poesia còmica e satìrica chi, in prus, tancat dae se una regorta manna de variatziones fonèticas e fonosintàticas de sa suta-bariedade campidanesa tzentrale chi si faeddaiat tando.
Efisiu Pintor Sirigu (1765-1814) e Diegu Mele (1797-1861) sun chentza farta sos prus poetas satìricos de importu mai bìnchidos fintzas a como dae nisciunu: su primu iscriiat in campidanesu e su segundu in logudoresu. In sa matessi vena podimus pònnere fintzas su Biddacidresu Luisi Cadoni (1884-1917), famadu cun su nòmene de arte de Bernardu de Linas, chi est apretziadu meda puru pro sos contos cun ària esòpica chi iscriiat. Un’àteru de sos prus poetas importantes de sa fine de s’otighentos est chentza farta su tonaresu Pepinu Mereu (1872-1901), poeta “sotziale”, inimigu de su male fatu, chi nos at lassadu pagos cumponimentos iscritos, ma chi sun bastantes pro nos fàgher cumprèndere cantu fit mannu custu poeta.
Arrivimus a su Noighentos cun cussa chi est capatze chi siat sa prus faina teatrale famada in limba sarda: “Tziu Paddori”, iscrita dae su gomajoresu Efìsiu Bissente Melis (1889-1921), chi est ancora sa prenda forte de meda trumas teatrales. Afaca a issu amus Luisi Matta (1851-1913), de Nuragus, autore de “Sa coja de Pitanu”, imprentada in su 1910 e rapresentada meda fintzas a die de oe. Pro parte logudoresa est de importu mannu a amentare àteros duos iscridores de comèdias: su bonorvesu Giuanne Antiogu Mura (1882-1972) e Bastià Pirisi (1885-1979), de Biddanoa Monteleone.
Comente amus zai iscritu, in su ‘900 amus àpidu una froressidura de sa literadura sarda: su pòpulu, dae ispetadore si faghet sèmpere prus protagonista. Fintzas a tando, sos chi iscriiant, fin zai totu autores chi benian dae logos de crèsia. Como incomintzamus a bìdere chi su pòpulu torrat a si fàghere padronu de sa literadura in limba sarda, chi incomintzat a leare una forma gai ecumènica.
Pedru Mura (1901-1966) e su fizu Antoni (1926-1975), sun duos de sos prus poetas mannos de su ‘900. Antoni pruschetotu si distinghet pro unas cantas tradusiduras in sardu, bene cuncordadas e de importu mannu, de sas poesias de Thomas S. Elliot, de Paul Éluard e de Paul Valery.
Toninu Ledda (1928-1987) est una figura de importu mannu po s’amparu e s’afortiamentu de sa limba sarda. Poeta apretziadu, lu devimus amentare, perou, pruschetotu pro s’idea chi at àpidu de creare in su 1956 su Prèmiu de literadura “Città di Ozieri”, su primu cuncursu de cussa genia in Sardìnnia, in prus fit e est a die de oe su prus nomenadu e su prus importante de sos prèmios literàrios in limba sarda, arrividu a sa de 62 edissiones, fintzas gràssias a su tribàlliu fitianu de su segretàriu de oe, Antoni Canalis. E a su Prèmiu “Città di Ozieri” nde aiat leadu parte a fitianu fintzas su poeta campidanesu Faustinu Onnis (1925-2001), nàschidu a Santu Aine e afizadu a Ceraxus. Onnis cheret amentadu pro s’ars poètica sua matessi e in prus pro su tribàlliu mannu chi at fatu po amparare su connotu e pro fàghere acostare sa zente a sa limba sarda.
Caminende in sa raja de su tempus atopamus a sa poetessa casteddaja Teresa Mundula Crespellani (1894-1980), chi amentamus pro s’importu mannu chi at s’òbera sua pro sa defensa de sa bariedade limbistica casteddaja. Lassamus pro un’iscuta sa poesia e furriamus s’ogru facia a sa narrativa: abojamus sa figura de Antoni Cossu (1927-2002), de Santu Lussurzu, autore de Mannigos de memoria, romanzu in limba sarda, chi si gherrat sa primatzia de “primu romanzu in limba sarda” cun S’arvore de sos Tzinesos de Larentu Pusceddu (a.). Ma Antoni Cossu si meressit de èssere amentadu fintzas pro àere criadu, in su 1975, La grotta della vipera, unu zornale chi at a bessire in pagu tempus comente unu fràigu culturale cun d-una atentzione manna pro s’avaloramentu e s’amparu de sa limba sarda. Custa chistione est pro nois cumpiaghente e crara pro pònnere in craru chi in custu lìberu – pro chistiones de assentu e de logu – no amus a faeddare de s’imprenta periòdica, de revistas digitales e de blogs in limba sarda o bilimbes: semus pensende de fàghere unu lìberu apòsitu. Pro bos mustrare s’impèllida de cussos tempos fentomamus calincuna revista chi, umpare cun La grotta della vipera, an faeddadu de limba sarda: Sa Republica sarda, S’ischiglia, NUR, Paraulas, Su Bandu, Làcanas, Su populu sardu, Nae, Sardu sò e Tempus de Sardinnia.
Devimus amentare puru sa faina manna fata dae su durgalesu preìderu Pàulu Monni (1922-2009) chi at traduidu in logudoresu sas tres càntigas de sa Divina Commedia de Dante Alighieri: una faina de grande balore chi nos mustrat – si bi nd’esseret istadu ancora bisonzu – chi su sardu est una limba chi est durche, chi est bona pro donzi genia de impreu. Finimus custa introdusidura cun carchi autore ancora in vida, chi si meritat de èssere amentadu: Francu Carlini (1936), de Biddaramosa, poeta e iscridore ispertu; sa poeta olloaesa Maddalena Frau (1945) arreprantada a Seddori, chi iscriende cuntzertat cun soberania siat su logudoresu e siat su campidanesu; sa casteddaja Paola Alcioni (1955), poeta e iscridora isperta, editora e tradusidora; Anna Cristina Serra (1960), de Santu Basile de monte, poeta de grandu calidade, binchidora de unos cantu prèmios literàrios e grandu triballiadora e fainera in su mundu de sa cultura in Sardìnnia.
Sa segunda metade de su ‘900 at connòschidu una istajone ditzosa fintzas pro sa cumèdia in limba sarda: Serbadore Vargiu (Cuartùciu, 1933), Adriana Puddu Anedda (Casteddu, 1944), Antoni Contu (Scalepranu, 1945), Giovanni Paolo Salaris (Terraba, 1950), Piero Marcialis (Casteddu, 1948), Giulio Cesare Mameli (Irbono, 1950) e Luigi Tatti (Arbus, 1950) sun solu unos cantos de sos autores de amentare e chi – si Deus cheret – in d-una edissione prus acurtza, amus a tènnere su mamentu de fungare.