Antonio Lepori
(Casteddu, 1951)
S
’est laureadu in Filosofia fatende una tesi subra Wittgenstein in su 1974. At fatu su professore de Lìteras in Sant’Andria Frius e avatu su professore de Filosofia e Istòria in su Liceu de Ceraxus.
Grande connoschidore de sa Limba sarda, istimadore mannu de su sardu campidanesu e babbu de sa GSA (Grafia Sarda Autonoma) impreada pruschetotu dae sa truma de chircadores de su Comitadu.org e in su sòtziu culturale de Acalisa (Acadèmia campidanesa de sa Lìngua sarda). Antoni Lepori cun sas chircas iscientìficas suas aiat torradu balorimentu mannu a sa bariedade campidanesa de sa Lìngua sarda e, a incumentzare dae sos annos ‘70 de su sèculu passadu fintzas a oe, at batalladu meda pro avalorare e afortiare s’impreu de sa Limba sarda faeddada e iscrita cun fainas tzìvicas e cun imprentas iscientìficas de importu mannu in su campu de sa lessicografia. Batàllias medas las at fatas umpare a Giuanne Marras-Meloni e umpare an leadu a incuru sas indicassiones de Antoni Simon Mossa subra sa chistione limbistica in Sardìnnia e de bilimbismu cumpridu. Antoni est, a die de oe, fintzas unu de sos prus espertos mannos de Limba sarda e pruschetotu in su campu de sos neologismos (o “peràulas noas”) e in totu su chi pertocat sos sinònimos e contràrios. Est unu pensadore de bàlida chi at iscritu meda artìculos in su zornale indipendentista “Sa Repùblica Sarda” intrende in su dibàtidu subra s’amparu e s’avaloramentu de su Sardu, cando a iscriere de custas chistiones in sos annos ’70 e ’80 in tempus de proibitzionismu, fit cunsideradu “separatista”. At pesadu e fatu mezorare zòvanos/as cun connoschèntzia iscientìfica de sa Limbìstica sarda. Mirade inoghe a sighire sas òberas de importu chi at iscritu: Appunti per una storia della poesia del Campidanese (1987); Dizionario italiano-sardo (campidanese)(1988); Passau e presenti de sa lingua sarda (1982); Fueddàriu campidanesu de sinònimus e contràrius (1987); Gramàtiga sarda po is campidanesus: duas òberas in d-unu libru: compendio di grammatica campidanese per italofoni (2001); Stòria lestra de sa literatura sarda (2005).
Cumparti