S’Acadèmia de su Sardu est un’sòtziu culturale nàschidu in Pirri (CA) su 2 de ghennarzu de su 2009 po s’amparu e s’avaloramentu de sa limba sarda faeddada e iscrita. Sas sòtzias e sos sòtzios fundadores sun barantunu e benian dae donzi logu inue si faeddat su sardu. Intre sos fundadores, zustu pro nde amentare calicunu: su polìticu e istudiosu cabuderresu Oreste Pili (1953-2018), su professore cadalanu de linguìstica romanza e de linguìstica sarda de s’Universidade de Casteddu Eduardo Blasco Ferrer (1956-2017) e su polìticu e istudiosu de Ortzai Olivieru Nioi (1953-2019). S’Acadèmia at movidu sos primos passos pustis de s’iscumbata culturale chi che at giutu a sas primas lezes de ampàru de su sardu (L.R. nr 26/1997 e sa leze de s’Istadu nr 482/1999) e a su matessi tempus cando est nàschidu su dibatidu pro sa norma de sa limba sarda. Aende in cunsidèru chi su dibatidu nde at bogadu a pizu una chistione de importu mannu, s’Acadèmia at crefidu, in modu craru, dare s’azudu sou e mandare addenanti su dibatidu chi ancora oe no est cumpridu in su totu.
S’Acadèmia in totu custos annos at bogadu a pizu medios sientìficos noos pro s’amparu de su sardu e duncas pro s’imparu e a su matessi tempus s’impreu fitianu de sa limba sarda in s’aministrascione prùbica aende in cunsideru chi sas lezes mentuadas a comintzu prevedin s’avaloranentu de sa limba sarda in donzi logu pro lòmpere a su bilinguismu cumpridu. In prus aende in cunsideru sa chirca sòtziu-linguìstica chi at fatu sa RAS de su 2007 («Le lingue dei sardi››) inue nd’est bessida a pizu chi su 13% ebia de sos piseddos sardos at su sardu comente limba de brassolu. S’Acadèmia ispinghet donzi die pro chi sos piseddos e piciocheddos torren a faeddare in modu fitianu in calesisiat abitu de Sardìnnia pro avitare chi custa richesa culturale manna chi amus dae sèculos ch’isparet. S’Acadèmia de su Sardu, duncas, cun sos òrganos prevididos dae sa Carta sua etotu (Diretivu,Assemblea de sos sòtzios e Collèziu sientìficu) batàlliat in modu fitianu pro: punghere sas Istitussiones polìticas pro mandare addenanti sas lezes de amparu e de avaloramentu de su sardu intre s’ Iscola e in sas Universidades, in s’Aministrassione Prùbica (RAS; Tzitade metropolitana; provìntzias e aministrassiones cumonales), in Crèsia e in sos Tribunales. Como s’Acadèmia est presente in totu sos logos de sa sardofonia, est mandende addenanti assiones tzìvicas: « Pro un’Iscola bilìngua›› e «Pro unu bilinguismu cumpridu››, sa prima po sensibilizare sas mamas e sos babbos a fagher de totu pro chi sos fizos issoro istudien su sardu in Iscola e sa segunda pro punghere sas istitussiones po mandare addenanti luego su bilinguismu cumpridu po mèdiu de sas ainas zurìdicas chi amos giai. E ancora s’Acadèmia pentzat de batalliare umpare ateros sòtzios pro salbare sa limba sarda e dare-li da gai unu tempus benidore bonu.
Sa presidèntzia de Oreste Pili (2009-2018). A narrere sa beridade Oreste no aiat bisonzu de essere presentadu. Oreste Pili fut nàschidu in Cabuderra (CA) in su 1953 e mortu in su 2018. Polìticu sardista indipendentista famadu e in su matessi tempus istudiosu de sa limba sarda. In su 1981 intro de su PSd’Az. paris a Sarbadore “Doddore” Meloni si est dadu ite faghere pro chi su Partidu Sardu d’Az., in su cungressu de Portu Turre (1981), esseret àpidu unu istatudu nou cun mèria a s’indipendèntzia de sa Sardìnnia cunfroma a su pentzamentu de Antoni Simon Mossa (1916-1971). E semper cunfroma a sas teorias sardistas indipendentistas de Simon Mossa at comintzadu a istudiare sa limba sarda e a propònnere una polìtica linguìstica pro lompere a su bilinguismu cumprídu in totu sa Sardìnnia. In sos annos ’80 de su sèculu colau, pro neghe de su proibitzionismu linguìsticu de sa Repùbrica italiana chi catigaiat sa limba sarda e fintzas po su fatu de essere indipendentista, benit impresonadu e protzessadu. Pustis de bator annos de presone, torrat a fagher polìtica pro primu cun su Partidu Sardu e posca cun MNS (Movimentu Natzionalista Sardu) paris a Bainzu Piliu e in sos ùltimos annos de vida cun su movimentu Rosso-Mori. In amigànscia cun Giampiero Marras aparalumadu Zampa sighit sa batàllia pro su bilinguismu cun su primu sòtziu pro sa defensa de sa limba sarda sa «Iscola Sarda›› e paris a su primu sindicadu ètnicu CSS (Confederatzioni Sindicali Sarda). Resessit a su matessi tempus a ponnere paris mastros e imparadores de sa limba sarda po afoltigare sas fainas pro su bilinguismu. Cumbinchidu chi su sardu depet aere sa matessi dinnidade de sa limba italiana e chi sa limba sarda depet torrare a essere impreada in totu sos logos de sa sotziedade sarda detzidit paris cun àteros barantunu amigas e amigos de ponner in pee su sòtziu culturale «Acadèmia de su Sardu›› poninde paris sardos de donzi logu de Sardìnnia inue si faeddat sardu, paris a issu: Eduardo Blasco Ferrer professore cadalanu de Linguìstica sarda in s’Universidade de Casteddu, Oliviero Nioi sardista indipendentista de Ortzai, Jacu Meloni de su sindacadu CSS, Carmen Campus dirigidora de iscola, Franca Marcialis mastra de sardu, chircadores sientìficos e obradores de sa limba sarda ( Pedru Perra, Amos Cardia, Marcu Sitzia, Màssimu Madrigale, Istèvene Cherchi, Antoni Pistis, Ivu Murgia, Verònica Atzei, Miali Madrigale, Antonedda Rodi, Pàula Sanna, Frantziscu Maxia, Lisandru Pintus, Maria Marongiu s’editora indipendentista de Alfa Editrice e sos cantadores Antoni Pani e Pàulu Zedda.
Cun Oreste s’Acadèmia si faghet connòschere in totacanta sa Sardìnnia cun duos mèdios noos pro s’Iscola e sa Aministrassione pùbrica: «Is Arrègulas›› chi est sa norma de su sardu campidanesu e su faeddarieddu de su sardu campidanesu de Cabuderra. Oreste luego che ponet in mesu s’Acadèmia de su Sardu in su 2009 in sa chistione pro sa norma de sa limba sarda. Est issu chi avansat a sa Provintzia de Casteddu (oe Tzitade Metropolitana de Casteddu) una norma de su sardu campidanesu chi benit leada in cunsidèru dae sa Provìntzia de Casteddu su 17 martu de su 2010 cun su votu cuncordu de totu su cussizu de sa provìntzia. Apustis fintzas su Comune de Cabuderra at mandadu addenanti sa matessi norma. In su 2017 paris cun su professore, iscritore e zornalista in limba sarda de Òsile Pàule Pillonca at imprentadu una avansada de ortografia pro totu su sardu lumenada «Su Sardu›› cheret narrere un alfabetu chi diat sa possibilidade de iscriere ambas sas macrobariedades de sa limba sarda. In sos ùltimos annos de vida comintzesit a iscriere sa prima parte de Su Sardu Standard bessidu apustis de sa morte. Ancora oe Oreste est cunsideradu su babbu de s’Acadèmia.
Su tempus de Lisandru Pintus (2018-2019). Lisandru Pintus in calidade de vicepresidente de su sòtziu at ghiadu s’Acadèmia de su Sardu pustis de sa morte de duos òmines bàlidos de su sòtziu: E.B. Ferrer e Oreste Pili. Pintus at cunfrimadu sa lìnia de polìtica linguìstica de Oreste Pili e Blasco Ferrer, oldinzende cun Alessandra Pinna de su sòtziu Laras s’atopu «Poita in sardu?» de maju 2018 e in prus at mandadu addenanti s’avansada de standard a dòpia norma de s’Acadèmia chi la giaman «Su Sardu Standard» (a primos de su 2019) e a su matessi tempus faghet comintzare s’assione tzìvica «Po unu bilinguismu compriu››.
Sa presidèntzia de Màssimu Madrigale (2019 – finas a oe). Màssimu Madrigale at fatu parte de sos sòtzios chi an fundadu s’Acadèmia de su Sardu in su 2009. Lumenadu presidente in su mese de maju de su 2019, sighit a mandare addenanti sa faina de Oreste Pili e de Alessandro Pintus. Pro fàghere a connòschere menzus sas rejones de su bilinguismu at detzididu de aere atopos cun sos polìticos pro los pùnghere a faghere assiones tzìvicas de calidade pro aplicare sas lezes de su blinguismu a manera chi fintzas in Sardìnnia si potat lòmpere a unu bilinguismu comente cuddu de Badde de Aosta, in Trentinu Altu-Àdige e Friuli Venètzia Zùlia. Cun Madrigale s’Acadèmia de su Sardu at comintzadu a tennere relatas cun àteros sòtzios: Laras, Azione Sardegna, S’Atza, Podeus, Gennarta Servizi, Pro Loco Sàrdara, Consulta Cultura e Lingua Sarda de Sàrdara, Sa Cedra e gai sighinde. Madrigale est sighinde a mòvere s’avansada de Su Sardu Standard in totu sas biddas e tzitades de Sardìnnia inue si faeddat su sardu. Est mandende addenanti fintzas sas fainas tzìvicas «Po unu bilinguismu compriu›› e «Po una Scola bilìngua››. At fintzas mòvidu sa chistione de de su progetu «Sardu: lìngua de Europa›› cun s’intentu de lòmpere a unu «Museu de sa limba sarda››.