Massimo Pittau

E

st unu de sos babbos mannos de sa linguìstica sarda; est nàschidu in Nùgoro in su 1921, ma a mannu Tàtari l’at leadu comente fizu de contu. A su dialetu nugoresu at dedicadu sa tesi de làurea in Lìteras chi at leadu in s’Universidade de Torinu, suta sa ghia de Matteo Bartoli. 

In s’Universidade de Casteddu at leadu un’àtera làurea in Filosofia, andande a fundu in sos istùdios in s’Universidade de Firenze. Dae su 1971 est professore de Linguistica sarda, Glottologia e Linguistica generale in s’Universidade de Tàtari. At connotu de pessone su linguista Max Leopold Wagner, babbu mannu de sa linguìstica sarda, e cun issu at àpidu, pro medas annos, raportu iscritu, finas a cando est mortu Wagner. At iscritu prus de chimbanta lìberos e prus de batorchentos istùdios susu chistiones de linguìstica, filologia e filosofia de su limbazu. In su 1972, pro sos tribàllios pubricados, li benit dadu su “Premio della Cultura” de su Presidente de su Cossizu de sos Ministros. E in su 1995 su Prèmiu de su Grupu internassionale de Pisa pro sa sessione “Letterati del nostro tempo” pro s’òbera Poesia e Letteratura-Breviario di poetica (Brescia 1993). Su Prèmiu Otieri, in su 1995, l’at chèrfidu assinnare su Premio per la Cultura. Fut fintzas sòtziu de su “Sodalizio Glottologico Milanese” e de sa “Società Italiana di Glottologia”. In su 2017 s’Acadèmia de su Sardu ONLUS l’at chèrfidu intre sos sòtzios onoràrios. 

Pittau at triballiadu meda cun sa limba etrusca, chircande fintzas acàpios cun sa limba paleosarda. E a sa limba etrusca at dedicadu prus de trint’annos de istùdios, 12 lìberos e prus de chentu artìculos. Pro issu su sardu e s’etruscu fin sorres e ambas limbas indoeuropeas. Ma custa tesi no est pràghida a sos acadèmicos e calicunu, su linguista Eduardo Blasco Ferrer, pro nde mentuare unu, at criticadu meda custa chistione. Pro Blasco Ferrer (a.), duncas, sa limba sarda antiga no aiat acàpios cun s’etruscu, ma fit imparentada cun sa limba basca. 

Pittau at sighidu a istudiare sos pòpulos nuraghesos e etruscu e arribande a congruire chi sa parte chi at àpidu sa Sardìnnia in su II sec. p.C., fit de importu mannu, cunfrimadu fintzas dae sa polìtica de alleàntzias, e dae su àere leadu parte a s’istòria de sos Pòpulos de su Mare, cando benian cramados Shardana, e prus in particulare a s’invasione de s’Egitu. 

Unu de sos tribàllios prus massissos de Massimo Pittau est “I nomi di paesi, città, regioni, monti, fiumi della Sardegna. Significato e origine”, unu ditzionàriu mannu de sos nòmenes de logu, cun prus de bintimiza nòmenes, iscritu cun sabidoria manna e fadiga manna.