LemONS: Atlanti linguìsticu a norma de su Sardu

Poita unu lemàriu ortogràficu normativu?

S’abisòngiu de tenni unu lemàriu normativu (su Lemàriu) ndi benit de su fatu chi po sèculus sa genti at scritu su sardu chena norma ortogràfica peruna, a comenti podiat. Custu at atzitzau sa fàula chi pintat su sardu che una lìngua misteriosa, chi no fait a dda studiai e, ancora prus pagu, a dda normai. E ca in Sardìnnia no nc’est – e nimancu podit esisti – una lìngua cumpartzida, ca nci funt 377 lìnguas diferentis: pròpiu cantu funt is comùnus de s’ìsula.

Sa faina de Acadèmia de su Sardu

Acadèmia de Su Sardu (www.academiadesusardu.org) est nàscia in su 2009 po amparai e avalorai s’imperu de sa lìngua sarda. Su traballu nostu est partiu de su stùdiu de sa poesia improvisada de is cantadoris/ cantadores, chi andànt peri is pratzas de s’ìsula cantendi in d-unu sardu chi ddu podiant cumprendi totus. Analisendi sa lìngua imperada de is cantadoris, eus biu ca issus imperànt (e sighint a imperai) una lìngua subra -dialetali – una genia de koiné – chi ddi permitiat de essi cumprèndia de totus. Custu acontessit po ambaduas is macro-bariedadis de su sardu: su Campidanesu e su Logudoresu/Nugoresu.

Su Sardu Standard

In su 2009 s’Acadèmia de su Sardu at pubricau “Arrègulas po ortografia, fonètica, morfologia e fueddàriu de sa Norma Campidanesa de sa Lìngua Sarda”, una proposta de standardisadura de sa macro-bariedadi campidanesa de su sardu, chi sa Provìntzia de Casteddu at achìpiu in su 2010. In su 2019 Acadèmia de su Sardu at pubricau una proposta de standardisadura po totu sa lìngua sarda: “Su Sardu Standard”, po donai arrègulas ortogràficas agualis po totu is bariedadis de su sardu e po donai inditus po sceberai sa forma “a norma” de is fueddus in ambaduas is macro-bariedadis. Custa proposta lassat a is chi fueddant dònnia libertadi de pronùntzia po chi totu is piessìnnius fonèticus, fonosintàticus e lessicalis de totu is bariedadis potzant essi amparaus

Su Lemàriu

Partendi de custas fainas, in su 2021 eus inghitzau a traballai apitzus de su Lemàriu po assoddiri sa majoria de is bariedadis formalis e fonèticas diatòpicas – est a nai formas de fueddus chi càmbiant cunforma a sa bariedadi de su logu – de sa macro-bariedadi campidanesa e logudoresa/nugoresa. Sa punna nosta est sa de scerai una forma standard de dònnia fueddu po ambaduas is macro-bariedadis de sa lìngua sarda. Seus segurus ca custa faina at a giuai meda a is chi si bolint orizontai in su scusòrgiu arricu de sa lìngua nosta, a is chi dda bolint studiai e finsas po incorai is istitutzionis a imperai de prus sa lìngua nosta.

Candu custu progetu at a essi acabau, in su 2024, at a essi su fundamentu po un’àtera de is tentas statutàrias de Acadèmia de su Sardu: su Grandu ditzionàriu de sa lìngua sarda. Ambaduas custas òberas ant a essi su fundamentu po un’àtera faina ancora: s’Atlanti linguìsticu de sa lìngua sarda, chi at a donai una mapa pretzisa de totu is bariedadis imperadas in s’ìsula.

Sardu.wiki:
sa prataforma informàtica po sa lìngua sarda

Totu custu traballu est stètiu fatu no scéti gràtzias a su traballu bolontàriu e a indonu de is sòtzius de Acadèmia de su Sardu, ma finsas gràtzias a una prataforma informàtica poderosa chi permitit de manigiai e de aprontai is datus de manera cumpria.

Sa prataforma si podit abisitai in su giassu sardu.wiki e est fraigada cun su matessi software imperau de Wikipedia. In custa prataforma eus apariciau unus cantu mòllius chi agiudant is boluntàrius de Acadèmia a fai su traballu de circa e de assentadura de is lemas.

Po essi prus crarus: de chi unu circadori nd’at assodditu totu is bariedadis de unu fueddu, su mòlliu donat sa possibilidadi de assentai is duus lemas a norma – unu po sa macro-bariedadi campidanesa e unu po cussa logudoresa/nugoresa – sa categoria gramaticali, sa tradusidura printzipali in italianu e su listàrgiu de is bariedadis fonèticas e formalis. Un’àteru mòlliu donat sa possibilidadi de carrigai file audio e de aciungi informus apitzus de sa pronùntzia de su fueddu e apitzus de su logu de aundi est sa personi chi est fueddendi. Aprontaus chi siant is mòllius, custus funt averiguaus de su responsàbili scientìficu de su progetu.

Su software, in prus, traballat apitzus de is mòllius controllendi chi siant aprontaus totus de manera giusta. Un’àteru programa ancora agiudat is boluntàrius de Acadèmia a ponni impari is datus pigaus de is diferentis ditzionàrius po nd’assoddiri mellus is bariedadis. 

Su Lemàriu: sìntesi e piessìnnius de importu:

1. Una faina utilosa po torrai a donai vida a su sardu, chi agiudat s’imperu formali e ofitziali de sa lìngua.
   1. Profetosa po introdusi de manera sistemàtica s’imparu de su sardu me is scolas de dònnia òrdini e gradu.
   2. Profetosa po unu bilinguismu cumpriu in dònnia campu de sa sotziedadi, de sa aministratzioni pùbrica finsas a is mass mèdia.
   3. Profetosa po favoressi una presèntzia fitiana de su sardu in sa vida de dònnia dii, stesiendi-nci una borta po totus su stigma psicològicu chi medas sighint a ghetai apitzus de sa lìngua sarda.
2. Dònnia dialetu/suta-bariedadi sarda tenit s’arrepresentadura chi ddi dexit:
   1. donat dinnidadi aguali a is duas macro-bariedadis stòricas e literàrias.
   2. Dònnia suta-bariedadi de su logu tenit sa possibilidadi de agatai chena barrancus sa macro-bariedadi de aundi ndi benit.
3. Possibilidadi, in su benidori – chi sa lìngua siat imperada a fitianu e imparendi a totus ambaduas is macro-bariedadis – chi is duas macro-bariedadis cumentzint a s’amesturai apari prantendi su sèmini de una lìngua ùnica natzionali, cun d-una norma ùnica.
4.