Max Leopold Wagner
(Mònacu de Baviera, 1880 – Washington, 1962)
L
inguista tedescu nàscïu in Germània in sa tzitadi de Mònacu de Baviera in su 1880 e mortu a Washington in is Stadus Aunius de Amèrica (USA) in su 1962. Est cunsiderau a totòmini su babbu de sa Linguìstica sarda de oindii. H. Kröll dd’at cunsiderau comenti su prus grandu connoscidori de sa gramàtica de su sardu. M.L. Wagner at eredau, torrendi-ddu a elaborai, totu su connotu scientìficu passau, a cumentzai de is neogramàticus tedescus finsas a sa dialetologia ascoliana. Una circa manna e de importu chi su linguista tedescu at incarrerau intre su 1907 e cumpriu faci a su 1957. Difatis de Gröber e Meyer-Lübke at pigau is printzìpius de sa linguìstica stòrica po su chi pertocat su mudamentu de is lìnguas a cumentzai de su latinu vulgari. De Ascoli, Guarniero e Parodi at imparau su traballu de su dialetologu. A diferèntzia de is àterus, perou, Wagner at bòfiu castiai a su sardu cun prus impìnniu e atentzioni, lompendi a arresurtaus chi àterus no funt arrennèscïus a otenni. Est issu, difatis, chi at adelantau mellus is circas diacrònicas e sincrònicas asuba de su sardu. Po custa arraxoni a Wagner dd’ant allomingiau su ‘Maistu de sa Linguìstica sarda’. Prus de is àterus at fatu una cumparàntzia manna intre sardu e àteras lìnguas neolatinas, cun arreferimentu mannu a-i cussas de s’Ibèria (cumparàntzia intre sardu, spanniolu e cadalanu). Ma finsas cumparàntzias intre sardu e àteras lìnguas indoeuropeas (cèlticu, germànicu, albanesu, gregu antigu e gregu bizantinu). Finsas in sa circa etimològica Wagner bessit su prus etimòlogu de importu po su chi pertocat sa Linguìstica sarda. Candu, po fai un’esempru, no arrennescit a lompi a arresurtaus crarus e segurus in s’etimologia de is fueddus chi de su sardianu o paleosardu funt intraus in su sardu, insaras at prefertu a no espressai parri o ipòtesi, abarrendi citiu aundi teniat dudas. Sa circa de Wagner, cumentzada in su 1907, lompit a s’acabbu in su 1957, candu fiat lòmpiu giai a Washington. Sa prus òbera de importu, est a nai su DES – Dizionario Etmologico Sardo, benit fata imprentai intre su 1961 e su 1964 de s’amigu Raphael Urciolo apustis de sa morti de Wagner (1962). Po cumprendi cantu Wagner fiat e est, oindii puru, de importu po sa connoscèntzia de sa lìngua sarda, arregordaus innoi unus cantu versus de poesia a bolu aundi si chistionat de issu: «su maistu mannu de s’istrutzioni, bènniu dae sa bidda manna e grussa de Berulinu», a sighiri «su lillu biancu e fragosu de is sartus de Germània» finsas a «su mallori forti de Germània». Custus versus issu si-ddus iat assentaus a una parti, scriendi-ddus in d-una lìtera chi iat imbiau a Karl Jaberg in su 1927 candu in Scalepranu fiat arregollendi informus po s’Atlanti linguìsticu.
M.L. Wagner at pigau sa làurea a Mònacu de Baviera cun d-una tesi asuba de sa manera de fai is fueddus in sardu. Apustis de sa làurea at incarrerau sa circa universidària e in su 1907 at pigau a Würzburg unu dotorau de circa asuba de sa fonètica de is fueddadas sardas de su cabu de giossu. Lompit in Sardìnnia po sa primu borta po studiai su sardu in su 1905. Ma a sighiri at a torrai in Sardìnnia in su 1907 puru e apustis in su 1912 e de su 1925 a su 1927 at cumentzau a arregolli unu sciacu mannu de formas lessicalis e gramaticalis po su Atlante linguistico e etnografico d’Italia e del sud della Svizzera. Intre is annus ’20 e ’30 de su sèculu XX si-ndi andat de sa Germània po nexi de su nazismu ca M.L. Wagner fiat contra-nazista. Lompit in Amèrica a Washington aundi cumentzat a sterri su Ditzionàriu etimològicu sardu, unu traballu chi arrennescit a cumpriri in doxi annus. Linguista famau in totu su mundu, est connotu pruschetotu po is circas asuba de sa lìngua sarda. Apustis de sa segundu gherra mundiali at scritu àteras òberas de importu mannu meda, po esempru: La lingua sarda. Storia, spirito e forma; amantiosu meda de sa cultura populari sarda andàt a ingìriu cun d-unu cartularieddu po assentai fueddus e formas gramaticalis, lompendi de una bidda s’àtera cun su postali, a cuaddu opuru a bicicreta. Labai innoi is prus òberas de importu: Fonetica storica del sardo, 1941; La lingua sarda. Storia, spirito e forma ; D.E.S. – Dizionario etimologico sardo; La vita rustica della Sardegna riflessa nella lingua, Immagini di viaggio dalla Sardegna, 2001.
Cumpartzi