[Pigau inderetura de: Comitau scientìficu po su Sardu standard; SU SARDU STANDARD; Alfa Editrice; 2019; pag. 24-34]
PREMISSA
Sa lìngua sarda: una e a duas cambas
I. Is duas macro-bariedadis de su Sardu: su Campidanesu e su Logudoresu. Sentidu cumoni, connotu e mundu scientìficu
Nc’est una coerèntzia forti, in su chi pertocat sa chi nant unitariedadi e bariedadi de su sardu, intre sentidu cumoni, scièntzia e connotu literàriu.
Est difatis cumbincimentu cumoni de is sardus chi su sardu siat una lìngua ùnica, ma finsas chi tali lìngua siat connota in duas bariedadis beni distintas: su campidanesu (camp.), fueddau in su Cabu de Bàsciu de s’Ìsula, e su logudoresu (log.), fueddau in sa parti de mesu e in Cabu de Susu. Tenit su pròpiu cumbincimentu su mundu scientìficu internatzionali, chi custas diferèntzias ddas at finsas codificadas.
Difatis cussu mundu etotu, apustis de ai arriciu sa teoria de M.L.Wagner enuntziada in sa Stratificazione del lessico sardo (1928), chi narat ca duas undadas de latinidadi, una antiga e una prus trigadia, ant favorèssiu sa partzidura de su latinu de Sardìnnia e agoa sa nàscida de is duas bariedadis diatòpicas arremonadas, ddas at discinidas che a diasistemas linguìsticus (Blasco Ferrer, Storia della lingua sarda 2009: 36-38, 61, 117-119, 183, 234). In su campu literàriu puru, sacru e tzivili, s’agatat de sèmpiri custa codificadura diasistèmica. In su de XI sèculus, sa Carta de donatzioni de Orzoco-Torchitòriu (ca. 1066-1074) e su Condaghe de Santu Pedru de Silki (post 1073-1180), funt s’unu in camp. e s’àteru in log. Custa partzidura in duus est presenti finsas me is 63 catechìsimus imprentaus de su 1555 a su 1922 (Turtas 2006: 99-101), aicetotu comenti in Vincenzo Porru e Giovanni Spano po is fueddàrius insoru, su Dizionariu sardu-italianu (1832), in camp., e su Vocabolario sardo-italiano e italiano-sardo (1851-52), in log., e in Vincenzo Ulargiu, autori de is manualeddus po sa scola, Messi d’Oro del Campidano per le Scuole Sarde-Meridionali o Campidanesi e Voci Argentine del Logudoro per le Scuole Sarde-Settentrionali o Logudoresi (ca. 1923-1925). Aicetotu in sa literadura moderna puru: po tzirimoniai duus esemprus scéti, s’arromanzu Po cantu Biddanoa (1987) de Benvenuto Lobina est in camp., Mannigos de memoria (1984) de Antonio Cossu est in log. Is poetas a bolu (cantadoris/es e cantadoras) funt andaus finsas prus ainnantis, fraighendi, donniunu po sa bariedadi sua, un’olimpu literàriu, chi, comenti eus a nai, no est scéti s’afirmadura ca is duas bariedadis esistint, ma chi est finsas sa koinè insoru. Sa RAS puru at tradùsiu su Statudu suu, Carta de Logu de sa Sardigna (1999), in camp. e log.
II. Is arraxonis de sa proposta de unu standard a duas normas.
S’arrolu de sa lìngua de bratzolu
Custa proposta de sardu standard tenit in contu e arrespetat is tretus stòricus, linguìsticus, culturalis e econòmicus chi eus tentu in Sardìnnia me is ùrtimus duamilla annus, chi ant postu su sardu e, innantis ancora, su latinu, a si movi a bortas conca a una partzidura, a bortas conca a una unificadura. Un’esempru de partzimentu ndi-ddu boddeus castiendi su tretu fatu de sa lìngua latina in Sardìnnia. Custa lìngua, faci a su I sèculu pustis de G.C., fut tocada in totu sa Romània de tramudaduras fonèticas mannas, bessendi, chi nosi podeus permiti su fueddu, prus moderna. Su matessi tretu de modernisadura su latinu dd’at fatu in Sardìnnia, foras de Cabu de Susu (Barbària), aundi s’est aguantau antigu. Su prus esempru stravanau ndi-ddu bogaus de sa velari oclusiva surda latina [k], comenti in centum [‘kentum], chi si fiat furriada in Cabu de Bàsciu, che in totu sa Romània, in sa palatali africada surda [tʃ], centum [‘tʃentum]. Ma su Cabu de Susu no si fut imbruscinau in sa chistioni de sa palatalisadura e duncas at aguantau s’oclusiva velari surda [k]; e duncas, de sa lìngua latina, chi in Sardìnnia fiat giai partzia aici, in duas bariedadis, no ndi podiat bessiri de seguru una lìngua sarda a una bariedadi scéti, ma, comenti est sutzèdiu, duas bariedadis de una matessi lìngua, una de su Cabu de Bàsciu chi narat centu e una de su Cabu de Susu chi narat chentu. Ndi boddeus a su contras un’esempru de arrepranamentu de is diferèntzias dialetalis in sa faina fata sena de pàsiu de is cantadoris e cantadoras, siat campidanesus/-as, siat logudoresus/-as, de prus de unu sèculu, chi funt arrennèscius a ndi pesai a stravanadura, in sa literadura stremenada insoru, unu campidanesu scéti e unu logudoresu scéti. Imoi, sa faina de smusciadura de is diferèntzias de is dialetus (campidanesus a un’atza e logudoresus a s’àtera), est su chi tenit oi in cumoni sa stòria linguìstica de Sardìnnia o, mellus, est su tretu chi est faendi oi sa lìngua sarda me is duus Logus, de su Cabu de Bàsciu e de su Cabu de Susu.
Is diferèntzias de is duas bariedadis, amanniadas de sa farta de unidadi polìtica e de diferèntzias giogràficas e duncas econòmicas, culturalis e sotzialis, funt oindii fundudas meda tambeni. Asuba de custu sètiu si-nci scudit duncas che unu monti su sceberu, de parti de sa RAS, de sa Limba Sarda Comuna (LSC), publicada su 18/04/2006 in italianu scéti e presentada che a unu sperimentu in bessida (“Adozione delle norme di riferimento a carattere sperimentale per la lingua scritta in uscita dell’Amministrazione regionale” [Deliberazione n. 16/14 del 18/04/2006, oggetto, p. 1], “da utilizzarsi in via sperimentale per l’uso scritto in uscita…” [Deliberazione, p. 2]) de una lìngua chi est una “varietà linguistica di mediazione” (p. 5). Su de fraigai duncas in laboratòriu una lìngua cumoni s’est amostau che a un’ingiustìtzia mala faci a is fueddadoris de sa bariedadi campidanesa, chi ddis ant liau su deretu de podi scriri in d-una bariedadi acanta de sa lìngua de bratzolu, ca sa LSC est, in sustàntzia, acanta de sa lìngua de bratzolu de chini fueddat log. (e agiumai nugoresu-baroniesu puru), ma no de chini fueddat camp.; impiticai sa grajesa de su sceberu de sa LSC de parti de sa RAS, narendi ca tanti est una lìngua in bessida scéti bolit nai de no ai cumprèndiu (o fai finta de no ai cumprèndiu) ca sa lìngua imperada de is istitutzionis no depit essi tropu atesu de sa lìngua de bratzolu chi is tzitadinus chistionant. Dònnia borta chi sa RAS imperat su fueddu limba, intamis de lìngua, chistionendi a totu is sardòfonus, est apetighendi sa lìngua de bratzolu de chini fueddat camp. e sighit cun s’apartheid linguìstica, scarescendi-si-ndi ca su deretu a s’imperu de sa lìngua de bratzolu est deretu de fundòriu amparau de Cumbentzionis internatzionalis e de sa Costitutzioni italiana.
Sa proposta nosta inditat intamis chi sa RAS e àteras Istitutzionis, dònnia borta chi imperant su sardu, po abarrai in s’esempru nostu, imperint su sardu-lìngua e su sardu-limba.
III. Su fundamentu de su standard de su sardu:
Sa lìngua de is cantadoris e cantadoras e sa faina unificadora insoru
Innantis de strobeddai is printzìpius ghia de sa proposta nosta, nosi tocat a pediri a is ligidoris de nosi cumpadessi chi imperaus su fueddu dialetu chi, a parri nostu, ndi bessit aforas de unu sceberu, pruschetotu polìticu, chi punnat a ponni una fueddada asuta de un’àtera. Eus a imperai duncas custu fueddu scéti candu su de fueddada, chi a nosu praxit de prus, no nos’at a parri tennicamenti pretzisu po inditai su cuntzetu.
Naraus duncas ca si oi s’agatat unu camp. literàriu chi setzit impitzus de is dialetus campidanesus, chi bolit nai una produtzioni literària chi totu is campidanesus cumprendint, aprètziant e avertint che a espressada insoru in forma e in sustàntzia literària, e in prus ndi tenint, candu serbit, sa cumpetèntzia ativa che a lìngua de bratzolu, custu (comenti eus giai nau innantis) ddu depeus a sa faina stravanada fata sena de pàsiu e de prus de unu sèculu de is cantadoris/-as, chi nd’ant stantargiau una lìngua, aparixendi-ndi sena de assèliu is diferèntzias de is dialetus.
Sa pròpiu cosa fait a nai po su fraigu de su log. subradialetali, dèpiu a su traballu, cussu puru grandiosu e sena de pàsiu, de is cantadores/-as.
Scieus ca camp. e log., che a totu is sistemas linguìsticus, funt partzius in fueddadas medas, comenti, po arremonai calincun’esempru, sa de Pauli, Teulada, Uda, Casteddu; e sa de Piaghe, Bonolva, Otieri, Silanos, Orgòsolo, Nùgoro e aici nendi, fueddadas chi de manera tènnica naraus dialetus. Su dialetu est una fueddada imperada in d-unu logu piticu e serrau. In Sardìnnia, po essi tambeni prus crarus, dònnia bidda tenit su dialetu cosa sua, chi cumentzat in su coru de sa bidda e acabat in su sartu suu.
Scieus puru de sa stòria ca a bortas una fueddada arrennescit, po arraxonis chi podint essi polìticas e/o culturalis, a ndi bessiri de su logu strintu aundi est nàscia e a si spainai in d-unu territòriu prus mannu, faendi-sì in custa manera lìngua. Aici, po arraxonis polìticas, est sutzèdiu ca is fueddadas de Parigi e Madrid si funt fatas frantzesu sa primu e spanniolu sa segundu, ca is cortis frantzesa e spanniola biviant in cuddas tzitadis. Po s’italianu, intamis, po sa farta de unidadi polìtica de s’Itàlia, ndi fiat bessiu, gràtzias a su primori literàriu suu, su toscanu, chi a primìtziu s’Arrènniu de Sardìnnia e agoa su Stadu unitàriu in su 1861 ant impostu politicamenti.
Su discursu, po su sardu, assimbillat a su de s’italianu. Spaciadas is istitutzionis giuigalis intre su de XIII e su de XV sèculus, s’òmini at dèpiu abetai sa faina culturali, e culturali scéti, de is poetas a bolu.
Imoi unu iat a podi abetiai ca sa literadura sarda no est fata scéti de sa produsidura de cantadoris, cantadores e cantadoras. Ellus, est berus, aicetotu comenti est berus ca àterus poetas e prosadoris chi ant prodùsiu literadura scrita, ant prus a fitianu imperau sa bariedadi de is logus insoru, cun gradus prus o mancu mannus de “normalisadura” gràfica e fonètica conca a is bariedadis de is poetas a bolu. Ma si depeus arregordai ca funt custus scéti chi si ponint, de prus de unu sèculu, asuta de su giudìtziu de su pùblicu. E su pùblicu etotu, apretziendi custa genia literària, at leitimau, de facto, is duas fueddadas subradialetalis chi si funt fatas norma, e chi is cantadoris, gràtzias a su primori insoru, afortiau de s’apretziamentu persighiu de su pùblicu, ant spainau e sprùndiu me is territòrius linguìsticus de cumpetèntzia.
In prus, chi camp. e log. si pongant in d-una postura subradialetali faci a is fueddadas de is biddas e de is tzitadis, fait a ddu biri finsas po àteras bisuras chi no depeus minuspretziai: is cantadoris/-as giòvunus/-as imparant s’arti de sa cantada imperendi cussa norma linguìstica, chi issus ndi tenint sena de duda cumpetèntzia ativa. Àtera bisura de importu est s’imbentu de espressadas, oindii connotas, che a “is cantadoris cantant in campidanesu”, “apu ascurtau sa cantada campidanesa”, “in campidanesu si narat ‘meda’ e no ‘mera’”, “no, su fueddu chi as nau tui no est de bidda nosta, ma campidanesu”, etc.
Funt duncas espressadas chi amostant a manera crara ca sa genti portat cuscièntzia pretzisa ca camp. e log. no funt is fueddadas de una bidda o de una tzitadi ma is fueddadas de Territòrius linguìsticus pretzisus chi tenint aìnturu de sei totu is biddas e is tzitadis chi ddus cumponint e tenendi-ddus aìnturu si ponint, conca a issus, in d-una postura subradialetali. Finsas un’àteru cumportamentu de is fueddadoris sardus nosi scòviat ca seus ananti de una lìngua, est a nai su fatu ca, comenti po italianus, frantzesus, tedescus etc., chi po su prus ascurtant (de is mass media) e ligint (de lìburus e giorronalis) sa lìngua standard insoru (italiana, frantzesa e tedesca) ma casi mai dda fueddant, poita ca po chistionai acostumant a torrai a su dialetu insoru, po is sardus puru s’arrelata cun sa lìngua (camp. e log.) si firmat a sa làcana de ascurtai (is cantadas) e de ligi (is lìburus), in s’interis chi a su momentu de chistionai torrant a sa fueddada de bidda insoru.
A contu fatu is duas normas nci funt giai e funt giai spainadas. Nosu creeus chi a pigai in cunsideru, cun d-unas cantu cambiamentas, sa lìngua fraigada de cantadoris/-as e cantadores/-as, bollat nai diaderus a arrespetai su sardu de totus e sa cultura de totus, ca sa prus produtzioni literària sarda est fata me is duas bariedadis.
Duncas a sceberai is duas normas bolit nai a atobiai una stòria e una literadura manna e beridadosa.
Oresti Pili