Ottavio Congiu
(Ussana, 1944)
A
tori teatrali, regista, studiosu de lìngua sarda, tradusidori. Cumentzat sa carriera a piciocu pighendi letzionis de Aldo Ancis, regista teatrali RAI.
De is primus annus otanta de su ‘900 fait su regista de is fainas suas, dirigendi-sì issu etotu e portendi peri sa Sardìnnia e in s’Itàlia is fainas de is prus connotus autoris teatralis in lìngua sarda: Antoni Garau, Remundu Frèsia, Sarbador Ángiulu Spano, Antoni Maria de Esterzili, Ricardu Solinas, Franciscu Aresu, Lùciu Spiga, Arricu Serra e pruschetotu sa faina chi prus portat in su coru: “Sa scomuniga de predi Antiogu arrettori de Masuddas”, chi est de unus corant’annus sa faina chi at caraterizau s’arti sua.
In Pauli, aundi at bìviu annus medas, at dirìgïu sa filodramàtica “Redentor” e at fundau e dirìgïu su “Teatro Studio Tramudai”, chi tenit domu in sa butega artìstica de s’amigu pintori e scurpidori Gianni Argiolas, chi est puru de annus meda, scenògrafu e autori de is pregonàntzias e de is màginis de is lìburus suus.
At dirìgïu meda trumas e laboratòrius teatralis in medas scolas de su Campidanu. At torrau a scriri in sardu e portau in scena fainas teatralis de Luigi Pirandello, Giovanni Verga, Anton Cechov e Pietro Picciau. At torrau a scriri in sardu e portau in teatru puru “Su Càntidu mannu”, una riscridura de su Càntidu de is Càntidus de sa Bìbbia. Oindii est dirigidori de ConTea teatro.
At imprentau medas fainas. Sa faina, perou, chi prus ddu caraterizat est sa de ai tentu sa genialidadi de si bisai unu pròlogu e un’acabbu de aciungi a “Sa scomùniga de predi Antiogu”.
Otàviu a primìtziu – in su 2004 – imprentat “…facci a su spanigadroxu”, unu pròlogu a “Sa scomùniga”, chi contat – bisendi-si-ddus – is particularis chi funt acontèssius innantis de sa fura fata a predi Antiogu. Dexeseti annus apustis, in su 2021 Congiu contat de ai agatau aìnturu de una càscia impruinada – chi siat berus o fàula est pagu de importu – una lìtera aundi calincunu cunfessat de ai fatu una fura a metadi de s’Otuxentus in Masuddas, in d-una noti de lugori. De custa lìtera partit un’epìlogu spassiosu chi ponit unu capeddu a sa stòria de predi Antiogu, donendi-ddi una luxi noa e faendi-dda intrai in d-una guarnissa dramatùrgica prus acanta a is apretus scènicus modernus.
Cumpartzi